A punt d’encarar la recta, el saltador pren la pèrtiga, de la col·loca, se l’espolsa, agafa la pertiga (la bona, la flexible… la de no-carn, collons!) i amb el traju de neoprè esquitxat de gotes d’esperma ondula pel funambulisme majestètic d’una excel·lència de segon gra, sembla que li diu la massa, però no de gent, sinó la maça del diable patumaire, patumaigua, patumterra. Sembla que porta un guant d’aquells policromats, de gorotex… però si es mulla, si renta la pèrtiga! O bé se l’espolsa?
Trending Articles
More Pages to Explore .....